Que sóc sols pedra que no tinc vertígens, que puc amb tot, que m’ets igual, que vull i puc, que vaig i arribe, que gaudisc dels silencis, que no perd, que no em perds, que no tinc por, que la vida em somriu, que ho decidisc, que visc fàcil, que és fàcil, que tinc les …
A la teua primavera no hi ha cap frontera. El teu somriure mut i cert és el seu llindar, els llunyans confins de la teua pell nua marquen la crua fi de les buides andanes on s’aturen,esgotades, les teues llargues mirades. Sang amoïnada que bull on neix el meu impuls cap als teus …
M’encisen alhora el teu somriure senzill, mig cuit i sense aspreses, i les teues mans menudes i tremoloses. La teua mirada que mai no rellisca, amb el seu pas darrere del meu desig. El teu alè agosarat convertit en etern sospir, la teua sobtada paraula capficada i tendra i el teu clam consirós amb el …
És difícil esbrinar entre paraules de les quals no vols ni sentir parlar. La por s’enganxa amb força als significats, primer, per, més enllà d’aquesta lluna buida deixar enllestida la seua part fastigosa, com si la pols d’aquest nou idil·li s’haguera espolsat la meua innocència Avui, la nit, sense plantejar-s’ho, ha pronunciat el teu últim …
Vens amb mi. Ho gaudim. Encetem el camí. Puges. Baixes. T’amagues? Encridasses i ràbies. Anem. Tornem. On ets? No hi ets. On sóc? Estic sol. No sé cap a on mirar. Estic perdut. M’he perdut. No et trobe enlloc. Desfaig el camí. Deixa-ho estar No vens amb mi.
Tu ets verí irat i rancuniós que no pas remei al pas ferm. Tu ets el meu final cert més que bri d’un raig de sol. Tu ets més esquerda freda que un plec tendre i dolç. Tu ets la nit gelada i negra que no la joia del migdia. Tu ets més silenci sol …
Et veig vessada pel meu gest, i alhora m’espanta mirar-te, sense passat i esguitat de subterfugis, nuar-te amb escletxes i paraules que no vols, que no desitges, que no has demanat.
Et recorde sense marge en les teues pupil·les, sense escapatòria, armada amb el teu somriure, preparada i inesgotable contra el malson. Lluitadora, dorm el teu somni que jo, a l’aguait, puc seguir bressolant-te.
Precisament del final d’aquesta última nit, senyuda i llunyana, no voldria parlar-te sinó portar-t’hi. D’aquella nit, ni tu ni jo vam saber gestionar i mesurar els bris de les seues ombres. No voldria, doncs, que t’estalviares qualsevol comentari, que em feres anar sense la garantia de rebre’t avui alhora queda i freda. Si jo poguera …
Podria, indubtablement, d’aquella vesprada parlar-te molt i molt llarg. No oblidaria cap cosa, cap escala, cap copa de vi, cap cervesa, els carrers recorreguts on jo creia descobrir-te i, malauradament, t’estava perdent. Encara no havia arribat a la platja del teu somriure i vaig sentir-me vençut. Començàrem a Sorní, pujàrem Gravador Esteve per arribar a …
Existirán, casi seguro, lo sé, universos más allá de la onda expansiva de tu honda sonrisa desatada, pero ni los conozco, ni hoy, me interesan o me vencen. Es fácil. Quizá se hallen, sí, tanto más allá de tu boca donde ni las palabras sepan señalarse, casi deslizarse, soñarse o pronunciarse solas, que si …
Si no tienes nada, nada, ni el más mínimo conejo en la chistera, y de este extraño prefacio no me vendes más que su raudo y extremo final, no te acerques más, no, vade retro, fugaz colombina, este arlequín de su barro ya no debe exudar más. Haberme sentido tan vivo, de tu piel a …
No nos preguntemos, pues, ni cómo, ni cuándo, ni por qué; no nos miremos más a la cara sin saber hasta dónde estamos dispuestos a decirnos que no, otra vez. No niegues haber visto y oído mil veces mis columnas de humo, mis fuegos de artificio, mis palabras heridas y mis cómplices de la …
Ambdós sabíem que arribaria l’alba breument però jo, de cap manera, volia acceptar-ho. La teu única nit no era més que la meua enèsima vigília, el meu etern insomni, entre caps per lligar, coms, il·lusions i raons Mentre, tu, endormiscada, vivies en el teu somni, negant la possibilitat d’un dia següent més enllà …
Jo sóc aquell boig ocell que va migrar del teu pit al teu record aturat, que va negar el teu desig d’aquest forat tan negre i fosc, la teua encisadora veu que escolte lluenta amb el batre de les seues ales, sóc tots els teulats freds que oblides en el teu vol i geles cruenta …
A los embargos del aliento con los que tu piel me seduce cada día, sumaré, rendido a tus vaivenes y tus fueras de plano, como prueba fehaciente de mis insignes deseos la demanda formal de tus besos alados y la absolución de tus esquivos desmanes. Te presento a fecha de hoy so pena de morir …
No despliegues tus alas, pon toda la tierra de por medio que te pida el cuerpo, aunque ya se enfríe, tu latido, que ya me voy, entendí. No inundes mi correo de ordenes de desahucio de tu regazo que no jugaré hoy entre sus resuellos, que me di por aludido, que no son mías estas …
No és això, no pas ho és. No es tracta pas de veure córrer el temps inesgotable, com els dies, com les hores, setmanes, mesos, anys. No parlem de deixar-nos portar ni que ens duguen els vents de les forces cegues de l’avenir. Jo parlaria inequívocament de les teues mans, del meu record farcit de …
Yo solo he querido, definitivamente, olvidar tus palabras, tu metralla de carne en forma de promesas, y me he encontrado dedicándote un credo, una letanía de imposibles y una secuencia de de reverencias en serie. No jures en falso ni media palabra más, ni que ya olvidaste, ni musites orgullosa que pasas página, ni …
Si todo tu maravilloso tu plan consistía y acababa en sobrevivir, me digo: claudico, dimito, esquivo, y el tiempo que me sobre me quedaré aquí gritando, riendo, bebiendo, rumiando palabras a los hombres, entonando mi ubi sunt personalizado, me resignaré a una tierra sin sísifos y prometeos, con tan solo el eco de sus piedras …