L’HOME i LA BROMERA

(Leonard Cohen, 2016) Mai no sabrem si la nostra història d’amor hauria estat la mateixa sense el seu alé ver i sonor, sense la seua cadència de tristor miraculosa o sense la llunyania de Mariannes o partisans; mai no esbrinarem la tremolor opaca entre els teus himnes grisos, entre els records groguencs o presents construïts …

L’HOME i LA BROMERA Llegeix més »

CARTAS MARCADAS

Te conocí cuando nadabas a contracorriente y aún no sabías guardar la ropa en aquel bar de copas del barrio del Carmen, donde no nos dieron, creo que afortunadamente, ni las gracias por emborracharnos. Consumimos tanto nuestras atropelladas copas como nuestras sucias miradas, sabiendo cuál sería el siguiente acto, inmersos en una noche cualquiera de …

CARTAS MARCADAS Llegeix més »

DESORDRES

Entre la teua absència de facto i la cadència del nombre de vegades que ja no t’he trobat a faltar passa invisible i dolençós el temps. Insignificances quan ja ni recorde els anys, quan dec mirar notes i diaris per fer-me idea que entre ahir i aquest poema no hi ha res més que el desig …

DESORDRES Llegeix més »

DES DEL TERRAT

Des del nostre atrotinat divan color roig on començàrem a mirar-nos de veritat, i amb la veritat de saber-nos, amb la raó de sentir-nos futur entreveig per la finestra per on escodrinyava si venies o no venies… o si hauria de escalfar-te gelosament el sopar una vegada més. Desdejunar-se i desdejunar-te al sol, menjar-se i …

DES DEL TERRAT Llegeix més »

DE TASQUES

La  teua pírica bellesaté forma, color i sabord’escuma de cervesa. S’obrava el miraclecada vegada que,demanant-te la següent,em servies un somriure.

HEROI DELS SOMNIS

https://www.youtube.com/watch?v=r8NZa9wYZ_U Perquè hi pertanys, sens dubte, a la claror del començament, a la força i al circ de les il•lusions, a la ignorància dels prejudicis, a l’elegància d’allò estrafolari, a l’acaronament del cel•luloide, a la malaptesa sobre l’escenari, al maquillatge sempre fora de l’ànima, al ball de l’ avantguarda, a la reinvenció com a pàtria, …

HEROI DELS SOMNIS Llegeix més »

BEL·LIGERÀNCIA

Col•leccione avorridessolituds intervingudessense cap forma ni trellat,sense llunes plenesni denuncies de pàtria potestat; la solitud atabaladaque ni sap ni entén ni volde cap conflicte bèl•licni els danys col•lateralsque suposen estigmatitzar-tesota els teus assaonats pits; aquella que no intentaarribar dreta al teu fons,ni intervindre la teua formaencara que amaguesentre les teues camesarmes i mirades innòcuesde destrucció …

BEL·LIGERÀNCIA Llegeix més »

NI TEMPS NI DISTÀNCIA

Potser     demà     serà    el dia    en    què   em   sorprenga, i et sorprengues;   i   aprenga,  i   aprengues   que   serà  l’última vegada  que  bressole  paraules  i les calle i  les captive  i  les condemne.  Potser   demà  serà  el moment   de  no  dir   que no;  quan       no     t’esmente, …

NI TEMPS NI DISTÀNCIA Llegeix més »

NEGRE DESIG

Le teues eternes cames queien i enfosquien abillades d’un negre de vaivé, fum i claveguera, en espera de la meua resposta que arribava sense massa llums, tan nua i coenta com clara, i amb el seu discurs entretallat. La teua paraula no feia més que nugar-me de mans i batecs amb mots sense cap significat. …

NEGRE DESIG Llegeix més »

CLOENDA

Per  a concloure ací i ara i mai no tancar la porta, ho saps ben bé, dec avançar-me dubitatiu amb un esglaiat potser i un no ens pertanyem. Aquest llenguatge de perills i brutícies que avesats a viure ja el trobem nostre es fa el seu espai entre els nostres llunyans oblits de cegues alternatives. …

CLOENDA Llegeix més »

SENSE VERGONYA

Ara i ací, i distreta, t’aboques ferma i despullada de pors i obvietats a aquesta nua barana de desfetes. T’apropes amb un collage de paraules a les quals, amb inèdita gosadia et faig abric de pells, somnis i metàfores. El teu equipatge, tancat i atrotinat, no és més que la darrera finestra on jau el …

SENSE VERGONYA Llegeix més »

MITES i MALABARISMES

Sens dubte existeix una veu construïda de ferma melangia, que es mou serpejant cegament entre els teus diversos noms. Perquè la nit fosca t’esmente, perquè jo t’espere desassossegat, perquè s’il·lumine aquest miracle on tremolen mans i pells inevitables, fàcils d’assumir i redundar. Serà l’alba qui ens acomiade després d’haver-nos maleït amb la desgràcia de tallar-nos …

MITES i MALABARISMES Llegeix més »

JOC DE SEDUCCIÓ

Em seduïa, indefugible, la idea de fer servir la meua màgia. D’aprofitar aquesta llum que per moments es vessa per cadascuna de les parts del meu cos i ànima juganeres, per arribar definitivament a esclatar un plec de llum en la platja neta del teu somriure.

Scroll to Top