Que sóc sols pedra que no tinc vertígens, que puc amb tot, que m’ets igual, que vull i puc, que vaig i arribe, que gaudisc dels silencis, que no perd, que no em perds, que no tinc por, que la vida em somriu, que ho decidisc, que visc fàcil, que és fàcil, que tinc les …
A la teua primavera no hi ha cap frontera. El teu somriure mut i cert és el seu llindar, els llunyans confins de la teua pell nua marquen la crua fi de les buides andanes on s’aturen,esgotades, les teues llargues mirades. Sang amoïnada que bull on neix el meu impuls cap als teus …
M’encisen alhora el teu somriure senzill, mig cuit i sense aspreses, i les teues mans menudes i tremoloses. La teua mirada que mai no rellisca, amb el seu pas darrere del meu desig. El teu alè agosarat convertit en etern sospir, la teua sobtada paraula capficada i tendra i el teu clam consirós amb el …
http://www.youtube.com/watch?v=RrsvzILTB-0
És difícil esbrinar entre paraules de les quals no vols ni sentir parlar. La por s’enganxa amb força als significats, primer, per, més enllà d’aquesta lluna buida deixar enllestida la seua part fastigosa, com si la pols d’aquest nou idil·li s’haguera espolsat la meua innocència Avui, la nit, sense plantejar-s’ho, ha pronunciat el teu últim …
Vens amb mi. Ho gaudim. Encetem el camí. Puges. Baixes. T’amagues? Encridasses i ràbies. Anem. Tornem. On ets? No hi ets. On sóc? Estic sol. No sé cap a on mirar. Estic perdut. M’he perdut. No et trobe enlloc. Desfaig el camí. Deixa-ho estar No vens amb mi.
Tu ets verí irat i rancuniós que no pas remei al pas ferm. Tu ets el meu final cert més que bri d’un raig de sol. Tu ets més esquerda freda que un plec tendre i dolç. Tu ets la nit gelada i negra que no la joia del migdia. Tu ets més silenci sol …
Et veig vessada pel meu gest, i alhora m’espanta mirar-te, sense passat i esguitat de subterfugis, nuar-te amb escletxes i paraules que no vols, que no desitges, que no has demanat.
Et recorde sense marge en les teues pupil·les, sense escapatòria, armada amb el teu somriure, preparada i inesgotable contra el malson. Lluitadora, dorm el teu somni que jo, a l’aguait, puc seguir bressolant-te.
http://www.youtube.com/watch?v=pOe9PJrbo0s
Precisament del final d’aquesta última nit, senyuda i llunyana, no voldria parlar-te sinó portar-t’hi. D’aquella nit, ni tu ni jo vam saber gestionar i mesurar els bris de les seues ombres. No voldria, doncs, que t’estalviares qualsevol comentari, que em feres anar sense la garantia de rebre’t avui alhora queda i freda. Si jo poguera …