Barcelona in the rain
abril de 2013
Desig
Ens mancaven aviat milers i milers d’esteles i de llunes rovellades, d’ombres amagades en les seues escumes, de mirades perdudes desarrelades del seu soc, de racons inexplorats, carícies noves i frases fetes roses roges per sant Jordi, llibres polsosos per fullejar i per no ofegar-nos ja entre tant de brut desig. La vesprada carregada …
Nit
Qui hi ha darrere d’aquells ulls d’ahir que no coneixen el seu cant insomne, la seua imatge gelada? Qui s’amaga avui parlant d’impossibles si ja no ets tan lluny i d’aquella lluenta lluna no resta ni la seua nit? Qui faria de nou aviats aquests quatre passos sense la seua tardor que mai …
Trobar-te a faltar
Trobar-te a faltar avui és argüir la tristor d’ aquestes ininterrompudes anades i tornades per la geografia d’aquests estats d’ànim, minvar les forces de les meues mans quan sobtat m’ adone que em manquen les teues, reduir a un no res les absències atzaroses de la teua pell vetllada entre llunes i la meua carn, …
Pàgina en blanc
Sí, t’he triat només a tu, com una pàgina única i en blanc, i no fas més que descriure cercles i esborralls al meu voltant. Paper aspre i mullat sense pactes ni mirades, paraules d’apòcrifa estratègia de carícies que comencen a perdre’s inefables i sense remei entre silencis, ulls tancats, ossos i secrets.
Errades
Sí, t’he triat només a tu, com una pàgina única i en blanc, i no fas més que descriure cercles i esborralls al meu voltant. Paper aspre i mullat sense pactes ni mirades, paraules d’apòcrifa estratègia de carícies que comencen a perdre’s inefables i sense remei entre silencis, ulls tancats, ossos i secrets.
Silvio Rodríguez – Compañera
Un consol, un abric, un descans. Un oblit, una eina, un adéu. Un tot i un no res, una porta, un descobriment, un malentès. Un tros de fang, un misteri, un fàstic, un futur, un passat. Una carícia, una runa, un avuí, l’endemà, un joc, una ferida… tota una vida.
You know what I mean
Saps que avui o despús demà, potser, tant de bo, no se’m faria dolçament estrany tornar enllà i trobar-te a faltar. Tu ho saps ben bé, i jo, que la teua pell de llum és joia de temps i cant lluent de plena i darrera nit. Que la teua mirada estesa i sense acull, sense …
Il.lús
Jo que pensava, il·lús, que ja t’havia fet dins i, no obstant això, feia temps que m’havies desnonat dels teus somnis. Jugant a perdre entre el teu somriure i el meu aclivellat alè, enganyat i pensarós m’havies fet fora de les teues paraules. Pensant entre mirades plenes d’ulls muts i runa oblide les meues ferides …
Impossibles
Em vens de gust, tu, inabastable, i el teu vol frenètic de paraules cegues que cullen i tasten fruita de fa un segon que no pas de demà. No em mostres muda els teus després ni em negues ara la pols dels teus ahirs, oblidats i sense buidar de desitjos malaurats del seu imparell instant. …
Buit
Estic buit, nu i consirós. Passares sense prejudicis per aquesta ànima esquerdada, donant ullades endavant, embastant idees sense fil que ara per ara no són enlloc. On no hi ha res, no, on no hi som nosaltres, on no hi és el nostre diumenge ni les teues paraules crues. On s’amaguen on es perden on …