Tu, potser, no ho saps, encara no ho saps. Cada paraula arraulida que pronuncies es cau melangiosa i lluenta dels teus llavis quiets i esborronadors. Cada miracle únic que brolla sobtat de la teua boca és desmesura fugissera del seu abast que, ni conec ni aïrat s’ hem presenta absolut mentre el cor …
Bona nit. Oh, mon cresol! Aquesta llum, ho signe avui, mai no es mor, t’ ho dic, sí. Ets perla estranya, tu. Dolç, fosc i fos forat negre surant pel meu ridícul passat. La teua pell desvetllada, capgirada fins a la mar, és completa i sense pors ni escletxes de saber-te, la lluna …
I passa, ja ho veus. Així, de colp i volta. Com neix sobtadament i inadvertit el teu nou somriure d’ entre altres coses sense importància. Com fuig ferma i breu del meu abast la tendra mirada que imagine en tu, mirant-me sense voler, amagada de tu mateix i lligada entre paraules. Com els …