És difícil
esbrinar entre paraules
de les quals no vols
ni sentir parlar.
La por s’enganxa
amb força
als significats, primer,
per, més enllà
d’aquesta lluna buida
deixar enllestida
la seua part fastigosa,
com si la pols
d’aquest nou idil·li
s’haguera espolsat
la meua innocència
Avui, la nit,
sense plantejar-s’ho,
ha pronunciat
el teu últim nom.