Per a concloure ací i ara i mai no tancar la porta, ho saps ben bé, dec avançar-me dubitatiu amb un esglaiat potser i un no ens pertanyem. Aquest llenguatge de perills i brutícies que avesats a viure ja el trobem nostre es fa el seu espai entre els nostres llunyans oblits de cegues alternatives. …
Ara i ací, i distreta, t’aboques ferma i despullada de pors i obvietats a aquesta nua barana de desfetes. T’apropes amb un collage de paraules a les quals, amb inèdita gosadia et faig abric de pells, somnis i metàfores. El teu equipatge, tancat i atrotinat, no és més que la darrera finestra on jau el …
This is a game, caòtic i estrany, on guanyem o perdem com anem fent passes, on ens construïm cada instant amb laberíntiques qüestions, amb clars pretèrits esfilagarsats i cossos atrets de llunyanies. Però entre els darrers carrers que ens embruten plugissers, cau aquesta estreta memòria. Entre escenes en blanc i negre i wassaps farcits de …