Tu, potser, no ho saps, encara no ho saps. Cada paraula arraulida que pronuncies es cau melangiosa i lluenta dels teus llavis quiets i esborronadors. Cada miracle únic que brolla sobtat de la teua boca és desmesura fugissera del seu abast que, ni conec ni aïrat s’ hem presenta absolut mentre el cor …
Bona nit. Oh, mon cresol! Aquesta llum, ho signe avui, mai no es mor, t’ ho dic, sí. Ets perla estranya, tu. Dolç, fosc i fos forat negre surant pel meu ridícul passat. La teua pell desvetllada, capgirada fins a la mar, és completa i sense pors ni escletxes de saber-te, la lluna …
I passa, ja ho veus. Així, de colp i volta. Com neix sobtadament i inadvertit el teu nou somriure d’ entre altres coses sense importància. Com fuig ferma i breu del meu abast la tendra mirada que imagine en tu, mirant-me sense voler, amagada de tu mateix i lligada entre paraules. Com els …
Com i amb quin de tots els teus noms t’has enlluentat amb esteles d’ara i sense avui, amb llunes pàl·lides de l’endemà més suau per a fer i desfer-me al teu antull i sense cap altre esforç que no sigues tu mateix? Com es plora des del començament i sense errades tècniques ni de …
Ara vinc, ara vens; t’estime, no m’hi sents. No em faces esperar que a l’aguait no et respire queta, que sota el vetllat de l’ Ulisses hi estic incòmode, que de sirenes i polifems no vull saber-ne res ni teixint tots els ahirs t’ha d’esperar ningú. No et faces de voler, així, tan inversemblantment, que …
Ets,veritablement, tota aquesta nit ferida i en vela. Signifiques, nua, calfreds inhumans en la meua pell. Aclapares ràpida tots els somnis amb el teu somriure. Som els dos plegats com d’ aigua i oli somorts i sense oblit.
Vaig estar veent-te al meu costat tota la nit sencera. Observant-te, lluenta i inextricable, durant totes aquelles quatre hores. Tu parlaves i desgranaves somnis i secrets mentre jo no trobava a faltar cap de les meues quimeres. M’hi semblaves perfecta, sense cap errada, llevat del fet que no eren merament sotils tots i cadascuns dels …
No pertanyen a aquest món nostre els teus ulls certs, ni la seua ombra tota feta de presses sense dèries ni mínims. No pertanyen ni a aquesta vida ni als teus quatre somnis de llunyans tangos a mig desbrossar de les seues llàgrimes. No pertanyen a aquests nusos de temps els teus oblits …
El meu homenatge particular a Vicent Andrés Estellés Una d’ entre tantes vegades, anit, plens de llum, ens seguíem amant. Assajant noves maneres brutes de canviar les passions nues per nusos fets amb la nostra pell. El desig d’ oblidar era un eina eficaç per fer fort i real el fanatisme amb que, llordament, ens …
Sóc la llum queda i entissorada, la lletra ferida i ampla, el somriure encés de mel i la passió gaire foraviada. La esforçada lluita contínua, el següent cor enardit, un estel proper que ens conduïx i la il∙usió de fet il·limitada. Sóc l’únic verb intranquil, l’albada i la nit enamorada, l’estima tan redundant i la …
Ens mancaven aviat milers i milers d’esteles i de llunes rovellades, d’ombres amagades en les seues escumes, de mirades perdudes desarrelades del seu soc, de racons inexplorats, carícies noves i frases fetes roses roges per sant Jordi, llibres polsosos per fullejar i per no ofegar-nos ja entre tant de brut desig. La vesprada carregada …
Qui hi ha darrere d’aquells ulls d’ahir que no coneixen el seu cant insomne, la seua imatge gelada? Qui s’amaga avui parlant d’impossibles si ja no ets tan lluny i d’aquella lluenta lluna no resta ni la seua nit? Qui faria de nou aviats aquests quatre passos sense la seua tardor que mai …
Trobar-te a faltar avui és argüir la tristor d’ aquestes ininterrompudes anades i tornades per la geografia d’aquests estats d’ànim, minvar les forces de les meues mans quan sobtat m’ adone que em manquen les teues, reduir a un no res les absències atzaroses de la teua pell vetllada entre llunes i la meua carn, …
Sí, t’he triat només a tu, com una pàgina única i en blanc, i no fas més que descriure cercles i esborralls al meu voltant. Paper aspre i mullat sense pactes ni mirades, paraules d’apòcrifa estratègia de carícies que comencen a perdre’s inefables i sense remei entre silencis, ulls tancats, ossos i secrets.
Sí, t’he triat només a tu, com una pàgina única i en blanc, i no fas més que descriure cercles i esborralls al meu voltant. Paper aspre i mullat sense pactes ni mirades, paraules d’apòcrifa estratègia de carícies que comencen a perdre’s inefables i sense remei entre silencis, ulls tancats, ossos i secrets.
Un consol, un abric, un descans. Un oblit, una eina, un adéu. Un tot i un no res, una porta, un descobriment, un malentès. Un tros de fang, un misteri, un fàstic, un futur, un passat. Una carícia, una runa, un avuí, l’endemà, un joc, una ferida… tota una vida.
Saps que avui o despús demà, potser, tant de bo, no se’m faria dolçament estrany tornar enllà i trobar-te a faltar. Tu ho saps ben bé, i jo, que la teua pell de llum és joia de temps i cant lluent de plena i darrera nit. Que la teua mirada estesa i sense acull, sense …
Jo que pensava, il·lús, que ja t’havia fet dins i, no obstant això, feia temps que m’havies desnonat dels teus somnis. Jugant a perdre entre el teu somriure i el meu aclivellat alè, enganyat i pensarós m’havies fet fora de les teues paraules. Pensant entre mirades plenes d’ulls muts i runa oblide les meues ferides …
Em vens de gust, tu, inabastable, i el teu vol frenètic de paraules cegues que cullen i tasten fruita de fa un segon que no pas de demà. No em mostres muda els teus després ni em negues ara la pols dels teus ahirs, oblidats i sense buidar de desitjos malaurats del seu imparell instant. …
Estic buit, nu i consirós. Passares sense prejudicis per aquesta ànima esquerdada, donant ullades endavant, embastant idees sense fil que ara per ara no són enlloc. On no hi ha res, no, on no hi som nosaltres, on no hi és el nostre diumenge ni les teues paraules crues. On s’amaguen on es perden on …