Tu ja no vols jugar més, és obvi, a aquest dolç i cruent joc, tot i que, sense res i tot a perdre, ho has fet fallir fil per randa; jo mai no podria més que, il·lús, guanyar-te un senzill bes, amb sort, miraculosament petit; tu te’n portes el meu confós alè abans de dir …
Tot just havies arribat ací ja no en quedava res de mi. Només amb mirar-me m’aclaparares suau i queda, passant amb tot per damunt, deixant sols les sobralles del meu penúltim resguard. Ja adés vaig contemplar aquesta possibilitat, ho sé. Però és la forma que pren, de vegades, ni la esperes ni la desitges amb …
Simplement Hi era per acaronar el teu cor, tan encuirassat, tan nu i arraulit i vaig trobar una col•lecció de pedres fredes. Hi era per assajar una paraula que espatlle la resta amb més sentit, amb més certesa i va irrompre el teu quiet ensurt. Hi era per dir-te la veritat sense plecs ni últimes …
Només caient ho sabrem tot, només així es deixa veure allò que és i tenim davant, a l’aguait, esguards desancorats. En moviment totes les coses passen i esdevenen alhora, a la velocitat a que s’hi fan veritat aclaparadora de sentits. Amb por, si ens hi aturem de colp, el món s’ esmuny mut i inútil …
No vull el teu cor vivent i esquerp sense la seua nuesa enfollida, ni fugissera ni plena de seny. Ni oberta, ni buida de daltabaix, ni lliure o reclosa del meu encés batec. T’estimaria i t’ estime amb força i sense l’oblit ni la sang freda, sense la carassa d’ahir mateix amb l’extrema violència i …