Aquesta lleugera veu, estelada i fosca, del teu silenci desfà sense prejudici, assassina freda i deixa obsoletes totes i cadascuna de les paraules que mai, i dic mai, no ens hem dit; mots que es gronxen ferm i suaument a l’aguait de llunes més dolces i nues que aquesta d’avui. Es resol mesurat sense fer …
Ni aquest ambigu mai d’avui vol dir un clar potser, ni eixe lluny se’m fa fosc i verament impossible. Que tu no hi ets, ací, ara, és evident i esborronant, però ni significa ni crida que no t’hi senta més a prop. I a cada alada empremta, a cada colp exacte, a cada profund batec, …
De Radiohead passem als teus ulls. Més interessants però inabastables, i verament abismosos. Seguim amb tota l’ànima i amb les mirades perdudes d’avui, qualsevol dilluns, fou a la vesprada? La cosa empitjora aviat, i tant que ho fa. I no parlem, perquè no, de la fugida d’ambdós, d’un canvi a la vorera trista i certa,i …
Tot i que pensaves, raonablement, que ja ens ho havíem dit tot, que amb totes i cadascuna d’aquelles paraules llançades, encara que morien emmudides, i que amb aquella ultima telefonada, ja hi havia més que prou em resten tres o quatre frases deslligades, farcides i assaonades que cauen com una llàgrima manifesta. Digueres que amb …
En aquest últim i apesarat comiat potser no tot siga pedra i horitzó encara que, tan d’avui, que ve amb tota la seua pols d’un any, amb tota la seua sang freda, amb tota la seua darrera mirada llançada despús-ahir i inveritable, suau i constantment pel terra. Des d’aquest intens adéu novell no puc …