Em seduïa, indefugible, la idea de fer servir la meua màgia. D’aprofitar aquesta llum que per moments es vessa per cadascuna de les parts del meu cos i ànima juganeres, per arribar definitivament a esclatar un plec de llum en la platja neta del teu somriure.
La teua veu antiga es guareix entre les paraules que jo mateix m’he deixat a mig construir. Com portes que s’ il•luminen per tal de fer-se servir com a resposta al teu envit que, resolt de qualsevol desig, sura i no creu en la nuesa ni la veritat del seu significat. Així, tan lleugera, m’ …