Canvi/Cambio

Ahir vaig adonar-me de moltes coses, va ser un dia profitós. Un d’eixos que t’aclareixen i confirmen la idea que hem d’aprendre fins el dia del punt i final.

Tant de bo que siga així.

Vaig comprendre que el perdó i la comprensió del punt de vista dels altres són  molt més importants que les teues pròpies paraules i creences. L’empatia és una eina fonamental encara que, malauradament, no està de moda.

Que estimar és la més potent, sense cap mena de dubte, de les armes.

Que donar-se, oferir-se, regalar-se, somriure el món i al món, ajudar, són verbs majúsculs.

Que una persona pot tindre tantes coses al l’interior i no saber-ho que sense percebre-ho està esguitant-ho per tot arreu i fent que altres persones (era el meu cas),bocabadats, contemplàrem un espectacle encisador.

Que molt en el fons sí hi ha justícia perquè, aquells que pensen que la part més gran de la felicitat  és rebre i  passen tota la vida esperant no saben que és infinitament més important tot el contrari, donar més que  rebre, fer riure més que riure, estimar més que ser estimat.

Que la gent lluitadora que tinc al costat aquests últims temps, tenint coses pròpies per les quals lluitar, veig que lluiten més pel company que per ells mateixos, i això és molt gran, és un valor gegantí.

I, finalment, per concloure, que caminar és fer una part de la utopia, que no puc començar a canviar el món sense haver fet primer un  canvi en mi  mateix. Per això, he d’ agrair i agrair a Gema, Silvi, Iolanda, Alicia, Edwin, Luis, Ana, Arturo, Miguel, Celes, Rosana, Ada, David, Gràcia, Cecilia, Inma, Karmel,  Isabel, Enoc, Rafa, Maika, Laura, Francesc, Charly, Bea, Encarna, l´altra Isabel, Àngela, Beatriu, Marc, Vicente i tants més, per  haver fet tant pel meu canvi. Ja estic preparat per a canviar el món amb la vostra ajuda, al vostre costat.

EN CASTELLÀ

Ayer me di cuenta de muchas cosas, fue un día provechoso. Uno de esos que te aclaran y confirman la idea que tenemos que aprender hasta el día del punto y final.

Ojalá que sea así.

Comprendí que el perdón y la comprensión del punto de vista de los otros son mucho más importantes que tus propias palabras y creencias. La empatía es una herramienta fundamental aunque, desgraciadamente, no está de moda.

Que quere es la más potente, sin ningún tipo de duda, de las armas.

Que darse, ofrecerse, regalarse, sonreír el mundo y al mundo, ayudar, son verbos mayúsculos.

Que una persona puede tener tantas cosas al el interior y no saberlo que sin percibirlo está salpicándolo por todas partes y haciendo que otras personas (era mi caso), boquiabiertos, contemplemos un espectáculo encantador.

Que, muy en el fondo, o no tanto,  sí hay justicia porque aquellos que piensan que la parte más grande de la felicidad es recibir y pasan toda la vida esperando no saben que es infinitamente más importante todo el contrario, dar más que recibir, hacer reír más que tu propia sonrisa, querer más que ser querido.

Que la gente luchadora que tengo al lado estos últimos tiempos, teniendo cosas propias por las cuales luchar, veo que luchan más por el compañero que por ellos mismos, y esto es muy grande, es un valor gigantesco.

Y, finalmente, para concluir, que he entendido que andar es hacer una parte de la utopía, que no puedo empezar a cambiar el mundo sin haber hecho primero un cambio en mí mismo. Por eso, tengo  tanto y tanto que agradecer a Gema, Silvi, Iolanda, Alicia, Edwin, Luis, Ana, Arturo, Miguel, Celes, Rosana, Ada, David, Gràcia, Cecilia, Inma, Karmel, Isabel, Enoc, Rafa, Maika, Laura, Francesc, Charly, Bea, Encarna, la otra Isabel, Àngela, Beatriu, Marc, Vicente, y tantos más, por haber hecho tanto por mi cambio. Ya estoy preparado para cambiar el mundo con vuestra ayuda, a vuestro lado.