Em seduïa, indefugible, la idea de fer servir la meua màgia. D’aprofitar aquesta llum que per moments es vessa per cadascuna de les parts del meu cos i ànima juganeres, per arribar definitivament a esclatar un plec de llum en la platja neta del teu somriure.
El meu homenatge particular a Vicent Andrés Estellés Una d’ entre tantes vegades, anit, plens de llum, ens seguíem amant. Assajant noves maneres brutes de canviar les passions nues per nusos fets amb la nostra pell. El desig d’ oblidar era un eina eficaç per fer fort i real el fanatisme amb que, llordament, ens …