Poemas

L’HOME i LA BROMERA

(Leonard Cohen, 2016) Mai no sabrem si la nostra història d’amor hauria estat la mateixa sense el seu alé ver i sonor, sense la seua cadència de tristor miraculosa o sense la llunyania de Mariannes o partisans; mai no esbrinarem la tremolor opaca entre els teus himnes grisos, entre els records groguencs o presents construïts …

L’HOME i LA BROMERA Llegeix més »

CARTAS MARCADAS

Te conocí cuando nadabas a contracorriente y aún no sabías guardar la ropa en aquel bar de copas del barrio del Carmen, donde no nos dieron, creo que afortunadamente, ni las gracias por emborracharnos. Consumimos tanto nuestras atropelladas copas como nuestras sucias miradas, sabiendo cuál sería el siguiente acto, inmersos en una noche cualquiera de …

CARTAS MARCADAS Llegeix més »

DESORDRES

Entre la teua absència de facto i la cadència del nombre de vegades que ja no t’he trobat a faltar passa invisible i dolençós el temps. Insignificances quan ja ni recorde els anys, quan dec mirar notes i diaris per fer-me idea que entre ahir i aquest poema no hi ha res més que el desig …

DESORDRES Llegeix més »

DES DEL TERRAT

Des del nostre atrotinat divan color roig on començàrem a mirar-nos de veritat, i amb la veritat de saber-nos, amb la raó de sentir-nos futur entreveig per la finestra per on escodrinyava si venies o no venies… o si hauria de escalfar-te gelosament el sopar una vegada més. Desdejunar-se i desdejunar-te al sol, menjar-se i …

DES DEL TERRAT Llegeix més »

CLOENDA

Per  a concloure ací i ara i mai no tancar la porta, ho saps ben bé, dec avançar-me dubitatiu amb un esglaiat potser i un no ens pertanyem. Aquest llenguatge de perills i brutícies que avesats a viure ja el trobem nostre es fa el seu espai entre els nostres llunyans oblits de cegues alternatives. …

CLOENDA Llegeix més »

SENSE VERGONYA

Ara i ací, i distreta, t’aboques ferma i despullada de pors i obvietats a aquesta nua barana de desfetes. T’apropes amb un collage de paraules a les quals, amb inèdita gosadia et faig abric de pells, somnis i metàfores. El teu equipatge, tancat i atrotinat, no és més que la darrera finestra on jau el …

SENSE VERGONYA Llegeix més »

MITES i MALABARISMES

Sens dubte existeix una veu construïda de ferma melangia, que es mou serpejant cegament entre els teus diversos noms. Perquè la nit fosca t’esmente, perquè jo t’espere desassossegat, perquè s’il·lumine aquest miracle on tremolen mans i pells inevitables, fàcils d’assumir i redundar. Serà l’alba qui ens acomiade després d’haver-nos maleït amb la desgràcia de tallar-nos …

MITES i MALABARISMES Llegeix més »

JOC DE SEDUCCIÓ

Em seduïa, indefugible, la idea de fer servir la meua màgia. D’aprofitar aquesta llum que per moments es vessa per cadascuna de les parts del meu cos i ànima juganeres, per arribar definitivament a esclatar un plec de llum en la platja neta del teu somriure.

ESDEVENIMENT

La teua veu antiga es guareix entre les paraules que jo mateix m’he deixat a mig construir. Com portes que s’ il•luminen per tal de fer-se servir com a resposta al teu envit que, resolt de qualsevol desig, sura i no creu en la nuesa ni la veritat del seu significat. Així, tan lleugera, m’ …

ESDEVENIMENT Llegeix més »

NO HI SERÀS

Ara per ara deuries saber i, fins i tot, deuries comprendre fil per randa quan dic , amb totes les teranyines en la meua afeblida rereguarda que no hi seràs ací i així per sempre. Que oblidaré els teus darrers ulls endormiscats i guaitant-me, que tindré un fum de camins per desfer-te entre la pols …

NO HI SERÀS Llegeix més »

CANÇÓ

Aquesta lleugera veu, estelada i fosca, del teu silenci desfà sense prejudici, assassina freda i deixa obsoletes totes i cadascuna de les paraules que mai, i dic mai, no ens hem dit; mots que es gronxen ferm i suaument a l’aguait de llunes més dolces i nues que aquesta d’avui. Es resol mesurat sense fer …

CANÇÓ Llegeix més »

DISCOGRAFIES

De Radiohead passem als teus ulls. Més interessants però inabastables, i verament abismosos. Seguim amb tota l’ànima i amb les mirades perdudes d’avui, qualsevol dilluns, fou a la vesprada? La cosa empitjora aviat, i tant que ho fa. I no parlem, perquè no, de la fugida d’ambdós, d’un canvi a la vorera trista i certa,i …

DISCOGRAFIES Llegeix més »

Scroll to Top