Podria, indubtablement,
d’aquella vesprada
parlar-te molt i molt llarg.
No oblidaria
cap cosa,
cap escala,
cap copa de vi,
cap cervesa,
els carrers recorreguts
on jo creia descobrir-te
i, malauradament,
t’estava perdent.
Encara no havia arribat
a la platja del teu somriure
i vaig sentir-me vençut.
Començàrem a Sorní,
pujàrem Gravador Esteve
per arribar a La Pau.
Més enllà, plaça de la Reina,
el Micalet,la Seu,
Mare de Déu i Cavallers.
Deuria, malauradament,
oblidar-me
de temps i llocs impossibles.
Silenciar
la meua memòria
i pensar i emmudir i creuar.
Per a, finalment,
perdre respecte per complet
la línia que separa
el teu record
dels meus desitjos nous
sense fer un balanç
de quant de mal m’han fet
els teus ulls humits de fang
sense adreça ni passat.
Ens aturàrem a Beltrán Bigorra,
baixàrem per Bolseria,
cervesa en Carabasses, En Gall,
—tornem—, Poeta Querol,
Parterre, Glorieta, Pla del Reial.