Ambdós sabíem
que arribaria l’alba
breument
però jo, de cap manera,
volia acceptar-ho.
La teu única nit
no era més que
la meua enèsima vigília,
el meu etern insomni,
entre caps per lligar,
coms, il·lusions i raons
Mentre,
tu, endormiscada,
vivies en el teu somni,
negant la possibilitat
d’un dia següent
més enllà de la idea
que t’havies creat.
I va arribar,
amb tota la seua lluentor,
amb tota la seua veritat,
amb l’última paraula,
amb l’últim esguard
que encara no
ens havíem promès.