Entre la teua absència de facto i la cadència del nombre de vegades que ja no t’he trobat a faltar passa invisible i dolençós el temps. Insignificances quan ja ni recorde els anys, quan dec mirar notes i diaris per fer-me idea que entre ahir i aquest poema no hi ha res més que el desig …
Des del nostre atrotinat divan color roig on començàrem a mirar-nos de veritat, i amb la veritat de saber-nos, amb la raó de sentir-nos futur entreveig per la finestra per on escodrinyava si venies o no venies… o si hauria de escalfar-te gelosament el sopar una vegada més. Desdejunar-se i desdejunar-te al sol, menjar-se i …
La teua pírica bellesaté forma, color i sabord’escuma de cervesa. S’obrava el miraclecada vegada que,demanant-te la següent,em servies un somriure.