Qui hi ha darrere
d’aquells ulls d’ahir
que no coneixen
el seu cant insomne,
la seua imatge gelada?
Qui s’amaga avui
parlant d’impossibles
si ja no ets tan lluny
i d’aquella lluenta lluna
no resta ni la seua nit?
Qui faria de nou aviats
aquests quatre passos
sense la seua tardor
que mai no he vist darrere
de la seua fosca deixant.
Qui em trobe minvat
si alce la veu buscant
i no hi ets arraconada,
i no hi ets desdibuixada,
i no hi ets encisada?