I passa, ja ho veus.
Així, de colp i volta.
Com neix sobtadament
i inadvertit
el teu nou somriure
d’ entre altres coses
sense importància.
Com fuig ferma i breu
del meu abast
la tendra mirada
que imagine en tu,
mirant-me sense voler,
amagada de tu mateix
i lligada entre paraules.
Com els teus passos
atapeïts i vessats
de la meua pell salada,
surant floretes i rialles,
adreçant-se sense dol
cap al meu somni
forçosament d’avui.