Ens mancaven aviat
milers i milers d’esteles
i de llunes rovellades,
d’ombres amagades
en les seues escumes,
de mirades perdudes
desarrelades del seu soc,
de racons inexplorats,
carícies noves i frases fetes
roses roges per sant Jordi,
llibres polsosos per fullejar
i per no ofegar-nos ja
entre tant de brut desig.
La vesprada carregada
de totes aquelles nits
ni de lluny va ser suficient.