Em vens de gust, tu,
inabastable,
i el teu vol frenètic
de paraules cegues
que cullen i tasten
fruita de fa un segon
que no pas de demà.
No em mostres muda
els teus després
ni em negues ara
la pols dels teus ahirs,
oblidats i sense buidar
de desitjos malaurats
del seu imparell instant.
No vull el teu futur,
ni la teua història, no.
Et vull a tu,
impossible i dolguda,
amb tot el teu cant d’avui.