No pertanyen
a aquest món nostre
els teus ulls certs,
ni la seua ombra
tota feta de presses
sense dèries ni mínims.
No pertanyen
ni a aquesta vida
ni als teus quatre somnis
de llunyans tangos
a mig desbrossar
de les seues llàgrimes.
No pertanyen
a aquests nusos de temps
els teus oblits
amb plecs i semblances
ni tampoc l’espurna
de tots els seus miratges.
No pertanyen
a aquesta ferma pell
la pols dolça i cuirassada,
les darreres vesprades
de llums esborrades
i les seues mitges veus.
Ara per ara,
no som ni tu ni jo.
Nosaltres no.
Nosaltres
venim ferms i polits
d’ on sols som noms
en la memòria del vent,
del cau de tots els besos
del ver cim del nostre cor.