Desprèn el teu ull d’ara i abans una difícil però inconfusible timidesa d’ ahir a la nit. Mentre, em portes a la brutícia i la pròpia pèrdua de memòria d’un pretèrit que em sembla, amb la seua única forma senzilla, queda i planera, soterrat d’anys, fangs i oblits. Ara ets nua i lleugera …
Me caíste bien. Fue muy obvio. No dudé un solo instante en aquella sonrisa, primera y última, con que iluminaste la oscuridad de la calle donde nos citamos. Nuestra pequeña historia, tan cinematográfica como fugaz, había comenzado rápida y contundentemente. Nada más verte, nada más escucharme en tu boca en forma de inocente pregunta, …
Para darse aquel anteayer, aquel milagro cierto de saberte, la magia de asirte tan real, el momento único de asomarte así, sin miedo a esta ventana entreabierta pero sin pasado, la suerte no dudó un instante, condujo desde la noche a ambos. La Luna, el vino y una visita llenos de sólidas verdades, …
El nostre últim clar i tendre somriure desassossegat bressola amb desmemòria la nostra nit més llunyana. Com també ho fa, ho saps, l’ espai del teu darrer canut que entretenies amb por i una o dues mirades gèlides en les teues tremoloses mans farcides d’ aquell temps. Aquesta estació de solitud i sense tu, …
Tornes amb lluïdera d’ enlloc, amb eixa tendresa plena de paraules nues que ni tu mateix saps entendre. Et presentes sobtada, ací i ara, sense un cos de veritable bestiesa i una despassada lletania de escasses metàfores. Has acabat vessada i satisfeta de fondre’m de plecs el cor amb els teus ulls eixuts …
La teua pell de despús-ahir, endurida a corre-cuita, és una disfressa de tendra transició. El teu penúltim nom és la paraula certa, origen inversemblant d’aquell vers foraviat. Els teus crus passos assaonats de mirades amb el teu cendrós oblit guaiten a punt a encendre’s.
Tu, potser, no ho saps, encara no ho saps. Cada paraula arraulida que pronuncies es cau melangiosa i lluenta dels teus llavis quiets i esborronadors. Cada miracle únic que brolla sobtat de la teua boca és desmesura fugissera del seu abast que, ni conec ni aïrat s’ hem presenta absolut mentre el cor …
Bona nit. Oh, mon cresol! Aquesta llum, ho signe avui, mai no es mor, t’ ho dic, sí. Ets perla estranya, tu. Dolç, fosc i fos forat negre surant pel meu ridícul passat. La teua pell desvetllada, capgirada fins a la mar, és completa i sense pors ni escletxes de saber-te, la lluna …
I passa, ja ho veus. Així, de colp i volta. Com neix sobtadament i inadvertit el teu nou somriure d’ entre altres coses sense importància. Com fuig ferma i breu del meu abast la tendra mirada que imagine en tu, mirant-me sense voler, amagada de tu mateix i lligada entre paraules. Com els …
Com i amb quin de tots els teus noms t’has enlluentat amb esteles d’ara i sense avui, amb llunes pàl·lides de l’endemà més suau per a fer i desfer-me al teu antull i sense cap altre esforç que no sigues tu mateix? Com es plora des del començament i sense errades tècniques ni de …
Ara vinc, ara vens; t’estime, no m’hi sents. No em faces esperar que a l’aguait no et respire queta, que sota el vetllat de l’ Ulisses hi estic incòmode, que de sirenes i polifems no vull saber-ne res ni teixint tots els ahirs t’ha d’esperar ningú. No et faces de voler, així, tan inversemblantment, que …
Ets,veritablement, tota aquesta nit ferida i en vela. Signifiques, nua, calfreds inhumans en la meua pell. Aclapares ràpida tots els somnis amb el teu somriure. Som els dos plegats com d’ aigua i oli somorts i sense oblit.
Vaig estar veent-te al meu costat tota la nit sencera. Observant-te, lluenta i inextricable, durant totes aquelles quatre hores. Tu parlaves i desgranaves somnis i secrets mentre jo no trobava a faltar cap de les meues quimeres. M’hi semblaves perfecta, sense cap errada, llevat del fet que no eren merament sotils tots i cadascuns dels …
No pertanyen a aquest món nostre els teus ulls certs, ni la seua ombra tota feta de presses sense dèries ni mínims. No pertanyen ni a aquesta vida ni als teus quatre somnis de llunyans tangos a mig desbrossar de les seues llàgrimes. No pertanyen a aquests nusos de temps els teus oblits …
http://www.rtve.es/alacarta/videos/los-desayunos-de-tve/entrevista-jose-mujica-presidente-uruguay-desayunos/1847647/?fb_action_ids=600324706659053&fb_action_types=og.recommends&fb_source=other_multiline&action_object_map={%22600324706659053%22%3A431316070297584}&action_type_map={%22600324706659053%22%3A%22og.recommends%22}&action_ref_map=[]
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10200697941664549.1073741852.1041526036&type=3
El meu homenatge particular a Vicent Andrés Estellés Una d’ entre tantes vegades, anit, plens de llum, ens seguíem amant. Assajant noves maneres brutes de canviar les passions nues per nusos fets amb la nostra pell. El desig d’ oblidar era un eina eficaç per fer fort i real el fanatisme amb que, llordament, ens …