La teua veu antiga es guareix
entre les paraules que jo mateix
m’he deixat a mig construir.
Com portes que s’ il•luminen
per tal de fer-se servir
com a resposta al teu envit que,
resolt de qualsevol desig,
sura i no creu en la nuesa
ni la veritat del seu significat.
Així, tan lleugera, m’ esdevens llum.