És difícil esbrinar entre paraules de les quals no vols ni sentir parlar. La por s’enganxa amb força als significats, primer, per, més enllà d’aquesta lluna buida deixar enllestida la seua part fastigosa, com si la pols d’aquest nou idil·li s’haguera espolsat la meua innocència Avui, la nit, sense plantejar-s’ho, ha pronunciat el teu últim …
Vens amb mi. Ho gaudim. Encetem el camí. Puges. Baixes. T’amagues? Encridasses i ràbies. Anem. Tornem. On ets? No hi ets. On sóc? Estic sol. No sé cap a on mirar. Estic perdut. M’he perdut. No et trobe enlloc. Desfaig el camí. Deixa-ho estar No vens amb mi.
Tu ets verí irat i rancuniós que no pas remei al pas ferm. Tu ets el meu final cert més que bri d’un raig de sol. Tu ets més esquerda freda que un plec tendre i dolç. Tu ets la nit gelada i negra que no la joia del migdia. Tu ets més silenci sol …
Et veig vessada pel meu gest, i alhora m’espanta mirar-te, sense passat i esguitat de subterfugis, nuar-te amb escletxes i paraules que no vols, que no desitges, que no has demanat.
Et recorde sense marge en les teues pupil·les, sense escapatòria, armada amb el teu somriure, preparada i inesgotable contra el malson. Lluitadora, dorm el teu somni que jo, a l’aguait, puc seguir bressolant-te.
http://www.youtube.com/watch?v=pOe9PJrbo0s
Precisament del final d’aquesta última nit, senyuda i llunyana, no voldria parlar-te sinó portar-t’hi. D’aquella nit, ni tu ni jo vam saber gestionar i mesurar els bris de les seues ombres. No voldria, doncs, que t’estalviares qualsevol comentari, que em feres anar sense la garantia de rebre’t avui alhora queda i freda. Si jo poguera …
Podria, indubtablement, d’aquella vesprada parlar-te molt i molt llarg. No oblidaria cap cosa, cap escala, cap copa de vi, cap cervesa, els carrers recorreguts on jo creia descobrir-te i, malauradament, t’estava perdent. Encara no havia arribat a la platja del teu somriure i vaig sentir-me vençut. Començàrem a Sorní, pujàrem Gravador Esteve per arribar a …
Cançó amb una senzillesa encisdora: Tu no saps com em fas sentir Com un ninot fora la caixa Tan petit i insignificant A les teves mans un tros de fang Tu no saps com em fas sentir Com un idiota que conta el temps perdut Entre un ja ens veurem i un avui no puc …
Existirán, casi seguro, lo sé, universos más allá de la onda expansiva de tu honda sonrisa desatada, pero ni los conozco, ni hoy, me interesan o me vencen. Es fácil. Quizá se hallen, sí, tanto más allá de tu boca donde ni las palabras sepan señalarse, casi deslizarse, soñarse o pronunciarse solas, que si …
Ahir vaig adonar-me de moltes coses, va ser un dia profitós. Un d’eixos que t’aclareixen i confirmen la idea que hem d’aprendre fins el dia del punt i final. Tant de bo que siga així. Vaig comprendre que el perdó i la comprensió del punt de vista dels altres són molt més importants que les …
Si no tienes nada, nada, ni el más mínimo conejo en la chistera, y de este extraño prefacio no me vendes más que su raudo y extremo final, no te acerques más, no, vade retro, fugaz colombina, este arlequín de su barro ya no debe exudar más. Haberme sentido tan vivo, de tu piel a …
No nos preguntemos, pues, ni cómo, ni cuándo, ni por qué; no nos miremos más a la cara sin saber hasta dónde estamos dispuestos a decirnos que no, otra vez. No niegues haber visto y oído mil veces mis columnas de humo, mis fuegos de artificio, mis palabras heridas y mis cómplices de la …
Porque hay amores imposibles…
Ambdós sabíem que arribaria l’alba breument però jo, de cap manera, volia acceptar-ho. La teu única nit no era més que la meua enèsima vigília, el meu etern insomni, entre caps per lligar, coms, il·lusions i raons Mentre, tu, endormiscada, vivies en el teu somni, negant la possibilitat d’un dia següent més enllà …
Una de carn, pebre roig, tomaca i diferents espècies; i l’altra, d’espinacs, allets i panses. Ambdues gratinades amb beixamel i emmental. Nyam!!!