No vull el teu cor vivent i esquerp
sense la seua nuesa enfollida,
ni fugissera ni plena de seny.
Ni oberta, ni buida de daltabaix,
ni lliure o reclosa del meu encés batec.
T’estimaria i t’ estime amb força
i sense l’oblit ni la sang freda,
sense la carassa d’ahir mateix
amb l’extrema violència i la feblesa
d’aquella tremolosa última paraula.