Només caient ho sabrem tot,
només així es deixa veure
allò que és i tenim davant,
a l’aguait, esguards desancorats.
En moviment totes les coses
passen i esdevenen alhora,
a la velocitat a que s’hi fan
veritat aclaparadora de sentits.
Amb por, si ens hi aturem de colp,
el món s’ esmuny mut i inútil
entre nul•les i febles memòries
que s’adormen mig arraconades.
Cal cridar i esgarrifar el cor
per sentir el batec que m’esclata,
per prendre llavors de paraules
que mai no s’amoïnen vençudes.
Cal haver arriscat i avergonyit
la nostra curta i lleu història
per entendre com m’hi sent
dins i fort en aquesta illa d’avuis.