Nuesa afonant-se de cor endins
són els teus llavis precisos,
ulls atresorats de força i saviesa,
sense ahirs, plecs ni esquerdes,
significant expressos la meua nit.
Nuesa de concloents esguards
disfressats de dolç quitrà,
creient-se fosos de fam i vergonya
desafiant agosarada i tèbia
els àvids límits de la meua pell.
Nuesa de plena innocència,
i ossos d’activisme inversemblant,
de febles records sense memòria,
de confidències quasi inacabades,
de venidores carasses sense oblit.
I arriba plena i sense complexos
la teua veu brodada de dubtes,
guarida dels seus pretèrits,
inoblidable en els seus reptes,
dolguda, covard i emmordassada
amb les teues darreres paraules.