De Radiohead
passem als teus ulls.
Més interessants
però inabastables,
i verament abismosos.
Seguim amb tota l’ànima
i amb les mirades perdudes
d’avui, qualsevol dilluns,
fou a la vesprada?
La cosa empitjora aviat,
i tant que ho fa.
I no parlem, perquè no,
de la fugida d’ambdós,
d’un canvi a la vorera
trista i certa,i sí, tota real,
fotuda i dolorosa,
guerxa i travessada,
imminent i esperada,
poderosa, present i eficaç.
No hi resta res
del que ahir jo mateix
pensava significar.
No hi som ningú
dels dos sencers
ni, ara per ara, cal.
De Thinking about you
hem arribat
a Leonard Cohen,
sense pensar
i sense passar
per Damien Jurado.
Potser Lotus flower,
First we take manhattan
o Jericho Road:
la teua estranyesa,
la teua pell o la melangia.
