Aquesta lleugera veu,
estelada i fosca,
del teu silenci
desfà sense prejudici,
assassina freda
i deixa obsoletes
totes i cadascuna
de les paraules
que mai, i dic mai,
no ens hem dit;
mots que es gronxen
ferm i suaument
a l’aguait de llunes
més dolces i nues
que aquesta d’avui.
Es resol mesurat
sense fer cap ressò,
sura i venç delicadament;
s’expressa distant
en la seua recerca
entre totes les nostres
carasses perdudes;
es bressola i es perd
entre totes les nostres
hores vençudes.