Tornes amb lluïdera d’ enlloc,
amb eixa tendresa
plena de paraules nues
que ni tu mateix saps entendre.
Et presentes sobtada, ací i ara,
sense un cos de veritable
bestiesa i una despassada
lletania de escasses metàfores.
Has acabat vessada i satisfeta
de fondre’m de plecs el cor
amb els teus ulls eixuts
i sense un versemblant desig.