La teua pell de despús-ahir,
endurida a corre-cuita,
és una disfressa
de tendra transició.
El teu penúltim nom
és la paraula certa,
origen inversemblant
d’aquell vers foraviat.
Els teus crus passos
assaonats de mirades
amb el teu cendrós oblit
guaiten a punt a encendre’s.