Vaig estar
veent-te al meu costat
tota la nit sencera.
Observant-te,
lluenta i inextricable,
durant totes aquelles
quatre hores.
Tu parlaves i desgranaves
somnis i secrets
mentre jo
no trobava a faltar
cap de les meues quimeres.
M’hi semblaves
perfecta,
sense cap errada,
llevat del fet
que no eren
merament sotils
tots i cadascuns
dels encisadors mil·límetres
de la casuística
proposada per la teua pell.
Farcits tots ells
d’ aquella bellesa
que mai no comprendré.
D’eixa que encara
ni em crec i parla
d’impossibles i de memòries
de les nits que mai
no hem gaudit.
Tanque els ulls d’ahir
i et presentes
nua i sense passat.
Però, òbric
el teu gelós record d’avui
i em trobe, eficaç, una gelor
estranyament antiga.
Ets, fugissera,
juntament
amb les teues paraules,
i inhumanament inabastable.