Trobar-te a faltar avui
és argüir la tristor
d’ aquestes ininterrompudes
anades i tornades
per la geografia
d’aquests estats d’ànim,
minvar les forces
de les meues mans
quan sobtat m’ adone
que em manquen les teues,
reduir a un no res
les absències atzaroses
de la teua pell vetllada
entre llunes i la meua carn,
seguir reptant els meus ulls
en no tindre ja prou
amb tan sols aguaitar-te,
veure com t’allunyes de mi
sense un esguard de reüll
ni cap llàgrima eixugada,
per acabar admetent al final
que en aquelles quatre paraules
mai no brollaren d’infinits
ni en els teus llavis agosarats
ni en l’ham de la teua mirada.