Estic buit, nu i consirós.
Passares sense prejudicis
per aquesta ànima esquerdada,
donant ullades endavant,
embastant idees sense fil
que ara per ara no són enlloc.
On no hi ha res, no,
on no hi som nosaltres,
on no hi és el nostre diumenge
ni les teues paraules crues.
On s’amaguen
on es perden
on es remuguen
on es fan valdre
els teus adéus,
on jugues seriosa
amb la meua pell atrotinada,
on jo no trobe ja mai
la saviesa del teu somriure
ni les teues cegues mirades,
on no resten calms avui
ni els teus passos
aïrats de despús-ahir
ni mires per la finestra
dels nostres quatre besos,
on no hi ha més
que el teu mut i petri record.