Perquè hi pertanys, sens dubte,
a la claror del començament,
a la força i al circ de les il•lusions,
a la ignorància dels prejudicis,
a l’elegància d’allò estrafolari,
a l’acaronament del cel•luloide,
a la malaptesa sobre l’escenari,
al maquillatge sempre fora de l’ànima,
al ball de l’ avantguarda,
a la reinvenció com a pàtria,
Home de les nostres ombres
que ens udoles canvis impossibles,
que ens convides a imaginar
noms composts de pols d’estreles,
que sempre ens enamorem
de la rebel•lia del primer l’amor,
de la força salvatge del vent,
que ballem, només per cinc anys,
que visquem els anys daurats,
que sentim la calor del matí,
que hi ha vida a Mart…, ha, ha, ha!
Aranya sempre, dibuixat amb pupil•les
de fama i sexe divergent
ens feres sentir entre teranyines
i bressolant-nos entre notes
malaltes d’una neta originalitat,
d’una llargària mesurada,
l’oportunitat de somiar-nos
desperts com uns adolescents,
impossible de cap altra manera,
com uns complets i absoluts principiants.