Potser demà serà el dia en què em sorprenga, i et sorprengues; i aprenga, i aprengues que serà l’última vegada que bressole paraules i les calle i les captive i les condemne. Potser demà serà el moment de no dir que no; quan no t’esmente, i no em mentisques, i et rendisques, i vulgues bramar per eixir de la ficció per a beure de la seua trama i de la seua intriga. Potser demà desperte, i et despertes, i ens sorprenguem els dos, perplexs, plens de raons, eterns sense temps ni distància.
