Sóc la llum
queda i entissorada,
la lletra
ferida i ampla,
el somriure encés
de mel
i la passió
gaire foraviada.
La esforçada lluita
contínua,
el següent cor
enardit,
un estel proper
que ens conduïx
i la il∙usió
de fet il·limitada.
Sóc l’únic verb
intranquil,
l’albada
i la nit enamorada,
l’estima
tan redundant
i la trobada trista
desitjada.
Un bes remugat
sense renúncies,
un esguard dolç
i bigarrat,
una pètria abraçada
perpètua
i la mar de fons
mig amainada.
Sóc la infantesa
en els records,
l’experiència
viva i sobtada
la tendresa
per defecte escorxada
i la vida a mossos
de tots dos.
Un detall alat
a cada moment,
un racó esquerdat
sense empolsar,
un temps gravat
per no oblidar
i el nou bri sagnant
del teu batec.