Que sóc sols pedra
que no tinc vertígens,
que puc amb tot,
que m’ets igual,
que vull i puc,
que vaig i arribe,
que gaudisc dels silencis,
que no perd,
que no em perds,
que no tinc por,
que la vida em somriu,
que ho decidisc,
que visc fàcil,
que és fàcil,
que tinc les claus,
que hi ha claus,
que tinc la paraula,
que trie les paraules,
que mai no m’esgote,
que mai no espere,
que mai no t’espere,
que mai no t’enyore,
que mai no et plore,
que mai no t’estime.
Tu creus tot això,
òbviament, jo no.