M’encisen alhora
el teu somriure senzill,
mig cuit
i sense aspreses,
i les teues mans
menudes i tremoloses.
La teua mirada
que mai no rellisca,
amb el seu pas darrere
del meu desig.
El teu alè agosarat
convertit en etern sospir,
la teua sobtada paraula
capficada i tendra
i el teu clam consirós
amb el teu cor impossible.
El teu temor d’avui
sense els meus dubtes
i el teu horitzó sense arrels
imaginant els meus futurs.